17 de març de 2011

TORÀ

Avui ens traslladem fins a Torà, una vila i municpi situat al nord de la comarca de la Segarra que al 1968 se li va annaxionar el nucli de població de Llanera. 
La vila compte amb una llarga història ja que el 1006 durant una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al Muzaffar, fill del recentment mort hàjib Almansor. Aquests esdeveniments van deixar a la vila un gran llegat arquitectònic. 

L'antic call jueu de Torà  es localitza a l’actual carrer Nou, en ple nucli antic de la població. S’hi accedeix per dos portals, un de situat a la plaça de l’església i pel portal Nou, amb entrada per la plaça del Pati. És envoltat de petites places, carrers estrets i carrerons de fort pendent, que recreen l’ambient de l’antiga vila medieval. 
Molt a prop trobem el vell forn comunal, que avui acull el museu del pa. Al barri jueu toranès s'hi establí el primer comerç de la vila. En donen fe les entrades d’algunes cases que encara conserven la tipologia pròpia de les botigues medievals jueves, amb l’accés a l’esquerra i el taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de dintre de la botiga. 

Les llindes de moltes cases són també un valuós testimoni material de la presència dels jueus a la població; en alguns casos encara tenen gravat el símbol de Jesús, sigla segons alguns historiadors dels jueus conversos, a més de la data i el nom del propietari.
Un dels punts que us recomano pels que us agrada caminar és la part del Sender de Gran Recorregut (GR-170) que encara està en construcció però que ja té marcat el seu pas pel municipi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada