LLÍVIA

Llívia és una vila i municipi de la comarca de la Cerdanya, a Catalunya. Té la particularitat de ser un enclavament d'Espanya dins del territori de França, com a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus (1659), la posterior Conferència de Ceret (1660) i el Tractat de Llívia (1660).

Llívia és coneguda, entre d'altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d'Europa, fundada possiblement a principis del segle XV, tot i que està documentada des de 1594. Cal dir, però, que la farmàcia antiga va deixar de desenvolupar la seva activitat tradicional el 1926 i actualment és un museu.

Llíva té diversos punts d'interés que en una visita en aqueta vila no ens podem perdre:

Torre de Bernat de So és un edifici militar defensiu, probablement del segle XV, al costat de l'església Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.

De planta circular, és situada al punt més alt de la vila. S'insereix en un conjunt de caire defensiu més ampli, al voltant de l'església, formant part de la fortalesa-església. Va pertànyer al vescomte d'Evol, qui el 1366 se la va vendre a Ponç dez Catllar (conegut també com a Ponç Descatllar). Sobre la llinda de la porta hi trobem gravat: "Cárcel Real", ja que aquesta havia estat la seva funció en altres temps. A més de presó, ha acollit la Casa de la Vila, la farmàcia i, actualment, és la seu del Patronat del Museu Municipal.

A la part inferior de la Torre, tenim una exposició permanent de diorames sobre la flora de Llívia. La riquesa medicinal d'aquesta flora va originar la creació de l'oficina de farmàcia.

El castell de Llívia es trobava a la part superior del Puig del Castell, als peus del qual es va erigir la moderna Llívia, Baixa Cerdanya. Si bé el castell va ser destruït pel rei francès Lluís XI, se'n conserven algunes restes. La datació de les restes visibles podrien ser del segle XII, com a més probable. El castell és esmentat com a Castrum Libyae l'any 672, durant la dominació visigòtica.

El castell es caracteritza per ser un recinte sobirà o senyorial format, aparentment, per una torre mestra rectangular amb quatre torretes circulars -una a cada vèrtex- i un clos o recinte jussà -on hi havia la població-, que el tanca. A l'interior del primer, hi havia una cisterna coberta amb volta de canó, que encara es conserva. La muralla estava reforçada per torres rectangulars als llenços i de circulars atalussades, als angles.

Recentment s'han realitzat algunes importants prospeccions arqueològiques. A fi de pujar el material de prospecció al castell i donat el mal estat en què es trobava el camí d'accés, s'emprà un globus aerostàtic.

L'església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia data del segle XVI i s'aixecà a sobre d'una altra del segle XIII, aprofitant-ne els materials. L'església es va acabar completament vers el 1617. De nau única, amb absis poligonal, capelles laterals i campanar de torre adossat. La façana, renaixentista, està ornamentada amb columnes, fornícules i frontó, flanquejada per dues torres circulars.

Els farratges de la porta són de finals del segle XIII. Té un Sant Crist tallat en fusta de mitjan segle XIV, protector dels traginers que transportaven oli i vi del Rosselló a la Cerdanya. Les làpides localitzades tant a l'exterior com a l'interior de l'església estan esculpides en relleu i daten entre la fi del segle XV i XVIII. Hi trobem també una exposició d'objectes valuosos: un Crist considerat com una de les més belles talles de transició romànico-gòtica dels segle XIII a XIV que inspirà al cèlebre autor francès Deodac de Severac la seva composició musical: Les muletiers devant le Crist de Llivia. També hi ha una capa pluvial i dalmàtica, donatiu de Carles V a la vila de Llívia.

La Creu de Toret està situada a 800 m de la sortida de Llívia, al camí d'en Calvera que mena cap a Angostrina, on hi havia un creuer format per 3 grades i una columna de granit, coronada per un capitell quadrangular que feia de suport d'una creu de ferro forjat, de petites dimensions. La base de la creu portava gravades les lletres TORE, corresponents al cognom Toret, d'una rica família d'agricultors de Llívia i Estavar, existent ja el segle XIV i que va erigir el monument el segle XVIII, si bé la creu forjada era del XIV. El monument, molt malmès va ser traslladat a l'actual ubicació. La creu antiga, donat el seu mal estat, va ser substituïda per l'actual.

Pels que els agrada l'esport, a Llívia es pot fer senderisme, tir amb arc, ciclisme, hípica, tenis, golf, esquí i moltes altres activitats.