ESTERRI D'ÀNEU

Esterri d'Àneu és un petit poble de 615 habitants situat a la comarca del Pallaràs Sobirà, el qual forma part de l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran. 

Fent un volt per Esterri d'Àneu, trobarem el pont romànic del s.XII, amb l'actractiu passeig Vora Riu; la creu de terme situada al cap de la vila; la façana de l'antiga església de Sant Vicenç (s.XIV-XV) a la plaça del Bon Consell; l'actual església de Sant Vicenç al carrer Major; l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu (Casa Gassia), on podrem comprovar el tipus de vida domèstica que portaven en aquesta vall, durant la primera meitat del segle.

Fora d'Esterri d'Àneu trobarem la Serradora d'Alós d'Isil, on observarem tot el procés que seguia la fusta; al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, observarem les característiques de l'alta muntanya pirinenca, tant per les seves formacions gelògiques, com per la seva flora i fauna; les Planes de Son, tot un equipament dedicat a les activitats de lleure a la natura i a l'educació ambiental; La Ruta del Romànic per l'Alt Àneu: Alós, Isil, Borén, Àrreu, Isavarre; Itineraris en BTT, a peu, en 4x4; ski, esports d'aventura ...

No podeu marxar d'Esterri d'Àneu sense fer una parada a algun dels seus restaurants per poder provar la gastronomia de la zona.

LLÍVIA

Llívia és una vila i municipi de la comarca de la Cerdanya, a Catalunya. Té la particularitat de ser un enclavament d'Espanya dins del territori de França, com a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus (1659), la posterior Conferència de Ceret (1660) i el Tractat de Llívia (1660).

Llívia és coneguda, entre d'altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d'Europa, fundada possiblement a principis del segle XV, tot i que està documentada des de 1594. Cal dir, però, que la farmàcia antiga va deixar de desenvolupar la seva activitat tradicional el 1926 i actualment és un museu.

Llíva té diversos punts d'interés que en una visita en aqueta vila no ens podem perdre:

Torre de Bernat de So és un edifici militar defensiu, probablement del segle XV, al costat de l'església Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.

De planta circular, és situada al punt més alt de la vila. S'insereix en un conjunt de caire defensiu més ampli, al voltant de l'església, formant part de la fortalesa-església. Va pertànyer al vescomte d'Evol, qui el 1366 se la va vendre a Ponç dez Catllar (conegut també com a Ponç Descatllar). Sobre la llinda de la porta hi trobem gravat: "Cárcel Real", ja que aquesta havia estat la seva funció en altres temps. A més de presó, ha acollit la Casa de la Vila, la farmàcia i, actualment, és la seu del Patronat del Museu Municipal.

A la part inferior de la Torre, tenim una exposició permanent de diorames sobre la flora de Llívia. La riquesa medicinal d'aquesta flora va originar la creació de l'oficina de farmàcia.

El castell de Llívia es trobava a la part superior del Puig del Castell, als peus del qual es va erigir la moderna Llívia, Baixa Cerdanya. Si bé el castell va ser destruït pel rei francès Lluís XI, se'n conserven algunes restes. La datació de les restes visibles podrien ser del segle XII, com a més probable. El castell és esmentat com a Castrum Libyae l'any 672, durant la dominació visigòtica.

El castell es caracteritza per ser un recinte sobirà o senyorial format, aparentment, per una torre mestra rectangular amb quatre torretes circulars -una a cada vèrtex- i un clos o recinte jussà -on hi havia la població-, que el tanca. A l'interior del primer, hi havia una cisterna coberta amb volta de canó, que encara es conserva. La muralla estava reforçada per torres rectangulars als llenços i de circulars atalussades, als angles.

Recentment s'han realitzat algunes importants prospeccions arqueològiques. A fi de pujar el material de prospecció al castell i donat el mal estat en què es trobava el camí d'accés, s'emprà un globus aerostàtic.

L'església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia data del segle XVI i s'aixecà a sobre d'una altra del segle XIII, aprofitant-ne els materials. L'església es va acabar completament vers el 1617. De nau única, amb absis poligonal, capelles laterals i campanar de torre adossat. La façana, renaixentista, està ornamentada amb columnes, fornícules i frontó, flanquejada per dues torres circulars.

Els farratges de la porta són de finals del segle XIII. Té un Sant Crist tallat en fusta de mitjan segle XIV, protector dels traginers que transportaven oli i vi del Rosselló a la Cerdanya. Les làpides localitzades tant a l'exterior com a l'interior de l'església estan esculpides en relleu i daten entre la fi del segle XV i XVIII. Hi trobem també una exposició d'objectes valuosos: un Crist considerat com una de les més belles talles de transició romànico-gòtica dels segle XIII a XIV que inspirà al cèlebre autor francès Deodac de Severac la seva composició musical: Les muletiers devant le Crist de Llivia. També hi ha una capa pluvial i dalmàtica, donatiu de Carles V a la vila de Llívia.

La Creu de Toret està situada a 800 m de la sortida de Llívia, al camí d'en Calvera que mena cap a Angostrina, on hi havia un creuer format per 3 grades i una columna de granit, coronada per un capitell quadrangular que feia de suport d'una creu de ferro forjat, de petites dimensions. La base de la creu portava gravades les lletres TORE, corresponents al cognom Toret, d'una rica família d'agricultors de Llívia i Estavar, existent ja el segle XIV i que va erigir el monument el segle XVIII, si bé la creu forjada era del XIV. El monument, molt malmès va ser traslladat a l'actual ubicació. La creu antiga, donat el seu mal estat, va ser substituïda per l'actual.

Pels que els agrada l'esport, a Llívia es pot fer senderisme, tir amb arc, ciclisme, hípica, tenis, golf, esquí i moltes altres activitats.

SANT MARTÍ SARROCA

Sant Martí Sarroca és un poble de 3.200 habitants situat a la comarca de l'Alt Penedès, situat a la Vall del riu Foix. El turó de la Roca és el centre de referència del municipi, malgrat que la solitud del conjunt monumental no té res a veure amb el poble que el seu dia estava a l’esguard del castell. Les primeres dades històriques corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció. Hi ha indicis que anteriorment havia estat un nucli de població ibèric i també romà. Des de la baixa Edat Mitja i fins al segle XIX al voltant del castell s’hi va consolidar un nucli de població –origen de l’actual poble de Sant Martí Sarroca- que va quedar malmès durant la primera guerra carlina. Va ser llavors que el poble va començar a crèixer al pla, a partir dels actuals carrers de les Cases Noves i les Casetes. És doncs en aquesta zona on trobem el castell de Santmartí que actualment els turistes, en poden visitar les seves estàncies i habitacions.

L’església romànica de Sant Martí, va ser consagrada el 1204. A l’interior s’hi pot contemplar el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, datat l’any 1415, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera. Restaurada el 1906 per l’insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, des del 1931 està declarada monument històric artístic per la Generalitat. Sant Martí Sarroca, ofereix també, als seus visitants, una amplia gamma d’activitats relacionades amb el lleure i l’esport. El senderisme o l’excursionisme amb el famós “Camí Equipat de les Valls” i l’espectacular “Via ferrada les Valls” son sols algunes de les activitats que es poden fer en aquest municipi.Una passejada amb Mountain Bike, una agradable excursió familiar amb explicacions de flora, fauna, geologia o arqueologia poden convertir-se en una agradable i enriquidora experiència.Un equip de guies titulats, a la vostra disposició, us prepararà el recorregut mes adient a les vostres necessitats, tan si es una passejada amb els nens com una escalada de dificultat, els nostres guies i acompanyants us conduiran amb seguretat i enriquiràn la jornada amb explicacions sobre el medi en que estem (grup excursionista). Sant Martí Sarroca dóna la possibilitat als seus visitants d'endinsar-se en el sector vitivínicola, ja que ofereix una diversitat d'empreses de gran prestigi amb una extensa gamma de productes, vins i caves. El poble també ofereix una àmplia oferta gastronomica.

GÓSOL

Gósol és una vila i municipi de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida, forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró i està situat a la part oest del Pedraforca. El nucli urbà compte amb un total de 225 habitants. El poble està situat a la vall que porta el mateix nom que el poble: la Vall de Gósol. 

El poble compte amb diversos atractius turístics: en primer lloc, cal destacar la muntanya del Pedrafoca (1074m), que des del mateix nucli en surten diverses rutes que porten al cim d'una de les muntanyes més conegudes de Catalunya. També podem visitar el Castell: es situa dalt d’un turó anomenat Tossal, des de dalt el turó es pot vista tota la vall, per accedir al castell ho podeu fer per el carrer de la Canal, partin de la Plaça Major. Del antic poble de Gósol si conserva restes de les cases, un llenç de muralla que tanca el recinte i l’església de Santa Maria del castell de Gósol. L’església parroquial es troba situada en el punt més elevat del recinte fortificat, l’any 1992 es va restaurar per assegurar-ne la seva conservació, l’element més destacat de l’església és la torre de planta gairebé quadrada, a d’interior de la qual hi ha una escala, que permet pujar fins a la part superior de la torre. Un dels altres punts d'interés del poble és el seu molí: on antigament s’aprofitava l’aigua del riu per generar electricitat per al poble.

Les antigues instal·lacions encara es conserven. Actualment hi podem trobar una area de picnic, un alberg i un antic viver de truites autòctones. A part d'aquesta, també trobem altres zones de pícnic dins al mateix municipi, totes elles envoltades per boniques zones naturals. 

No podem marxar del poble sense tastar algun dels seus plats més típics on podem destacar: l'isard, pèsols negres o senglar.

COLERA

Avui, us descobreixo un petit poble situat a l'Alt Empordà fent frontera amb França: Colera. El municipi té poc més de 500 habitants, que a l'estiu, amb el turisme augmenta però no és un poble molt massificat turisticament. 

La seva localització el fa de díficil accés ja que la carretera que ens porta al municipi és secundària que voreja en tot moment el mar. Però això no fa que no valgui la pena arribar-hi, ja que el camí et descobreix cales i recons únics on predomina la tranquil·litat.

A part de les seves platges, Colera amaga indrets especials: Veta Blanca Paratge La Rovellada, un espai natural on podem arribar a peu, amb bici o per mar. Aïllat de la resta de localitzacions. L'Ermita de Sant Miquel, situat a 7 km del nucli, és una església romànica del s. XII- XIII, d'una nau amb absis semicircular. Un altre atractiu turistíc que té la Vila és l'Art Parc, conjunt escultòric de l'artista Joan Padern, de l'any 1991, situat a la Platja d'en Goixa davant l'estació de Ferrocarrils, en terrenys propietat de RENFE i cedits a l'Ajuntament amb aquesta finalitat. Per últim, també podem visitar, el conjunt de Dòlmens de Puig d'Esquers situat a 7 km del nucli urbà.

ORISTÀ

Oristà és un petit poble situat a Osona i a la subcomarca del Lluçanès. No té més de 200 habitants però la seva tranquil·litat i localització el fan especial i encantador. Està envoltat de muntanyes i per la Riera Gavarressa que amb el seu recorregut crea espais únics i tranquils, lluny de l'estrés de la gran ciutat. 

Territori amb nombrosos paisatges d'interès natural, molt pintoresc, fotogràfic, relaxant. Apreciat per els excursionistes, caçadors, pescadors, buscadors de bolets i tots els amants de la natura. Des dels punts més alts del municipi es pot veure en dies clars, el Cadi, Montserrat, el Montseny, el Pedraforca, els Rasos de Peguera,  la Collada de Tosses, etc....com a referents més llunyans.

El municipi és ric en art preromànic i romànic. Una de les joies arquitectòniques més representatives de la comarca, n’és la Cripta preromànica del segle X, situada als baixos del temple parroquial de Sant Andreu d’Oristà. Pel que fa referència a l'art romànic podem citar-ne l’ermita de Sant Nazari de la Garriga i la de Sant Salvador de Serradellops.

A la visita a aquest petit poble de la comarca d'Osona, també ens podem acostar al Museu de Terrissa dels Països Catalans Rocaguinarda, el qual  allotja unes 5.000 peces de terrissa catalana de tots els temps, el qual està ubicat dins la rectoria del poble d'Oristà. 

I pels que us agrada el bandolarisme, no podeu marxar d'Oristà sense passar pel Mas Rocaguinarda, on va nèixer i morir el famós bandoler Perot Rocaguinarda. Prop de les restes de la casa, també trobem el cingle dels Tres Còdols, on encara a dia d'avui, podem observar us escrits originals del mateix bandoler.