CALDES DE BOÍ

Caldes de Boí és un santuari amb un balneari i una caseria annexa de la comarca de l'Alta Ribagorça, construïda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. Està situat a 1.470 metres d'altitud, a la dreta de la Noguera de Tor. L'any 2006 tenia 3 habitants, tot i que la presència d'un hotel fa que habitualment hi habitin més persones, tot i que no de forma permanent.

Les nombroses fonts que hi ha a la contrada, amb aigües mineromedicinals, li han donat nom. Destaca la font del Bou, que és la més coneguda perquè la seva aigua s'embotella i es comercialitza. També hi ha altres fonts, com la font de la Tartera, que s'utilitza com a aigua medicinal, i la font de Santa Llúcia, l'aigua de la qual s'utilitza per a curar els ulls. .

El santuari, situat a l'extrem nord de la caseria, està dedicat a la Mare de Déu, i és majoritàriament d'època moderna, malgrat estar documentada des de l'Edat Mitjana.

Molt a prop del sentuari podem disfrutar de moltes activitats. En primer lloc, podem gaudir del Parc Nacional d'Aigües Tortes i l'Estany de Sant Maurici, un espai natural d'un alt nivell de bellesa que ens permet disfrutar de senders envoltats de la natura més pura. D'altra banda, pels que us agrada el turisme cultural, aquest territori us dóna la possibilitat de perdre-us pel romànic més bell, ja que acull el conjunt d'esglèsies d'estil romànic més important d'Espanya, les quals van ser declarades patrimoni de la UNESCO l'any 2000. A l'hivern, també podeu disfrutar de pistes d'esquí i esports d'aventures. 

LLAFRANC

Avui us presentem un poble de la costa Brava: Llafranc. El nucli de població forma part del municipi de Palafrugell. El nombre censat d'habitants és de 320 tot i que, a l'estiu aquest agumenta. Aquest municipi mariner està situat al sud-est del municipi de Palafrugell. Molts creuen que en aquest punt és on antigament hi havia un assentament iber conegut amb el nom de Cípsela. Llafranc i la seva badia estan protegides per la muntanya de Sant Sebastià, és al llarg de la badia per on passa el camí de ronda que ve de Calella i voreja la Costa Brava.
Al llarg de tota la cala podem disfrutar d'un passeig d'Arbres que arriba fins el Port de Llafranc, que ocupa la part de llevant i fins arribar a la Punta de Pinell, una zona on hi ha una gran activitat aquàtica.
A uns 167 metres sobre el nivell del mar trobem el Far de Sant Sebastià, que separa Llafranc de Tamariu. És un punt molt emblemàtic on s'ha condicionat un mirador, i des del que es pot admirar un dels millors paissatges de la Costa Brava. A poca distància del far podem visitar l'Ermita de Sant Sebastià, amb una hostatgeria amb un bonic pati interior i àmplia terrassa abocada al mar.
La platja de Llafranc però, és punt d'interés més emblemàtic del poble. Amb una longitud de 330 metres podem disfrutar de la tranquil·litat i la bellesa del paissatge que ens envolta.

A Llafranc també podeu disfrutar d'esports aquàtics com el submarinisme.

MARTINET

Ja entrats a la primavera, avui us descobrim Martinet, conegut com el poble més fred de Catalunya. Martinet pertany a la comarca de la Cerdanya i té una densitat de població de 500 habitants. El poble a part d'una gran bellesa natural i rústica, compte amb diversos punt d'interés.

En primer lloc us recomanem que visiteu Sant Genís de Montellà, una església que es troba a uns quilòmetres del nucli urbà. El temple data del segle X i és un edifici de nau única, la millor part conservada correspon a l'absis, que correspon al segle XII,  i presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada, està coberta amb una volta d'arc ogival. A la vostra visita al poble també podeu visitar el Santurari de Santa Maria de Bastanist, situat al peu de la Serra del Cadí i pertenyent al poble de Víllec, tot i que queda molt aprop de Montellà. Per la documentació de donacions, es té notícies de l'església datades des de l'any 1322. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1704 que va ser reedificada, de la seva època romànica només queda l'absis i una petita part de la nau. Va sofrir greus destrosses per les tropes franceses el 1790 i el 1804 i va ser incendiada durant la guerra civil espanyola l'any 1936. Reformant-se novament l'any 1949.

D'altra banda, també us recomanem que visiteu el Parc dels Búnquers de  Martinet  que és una zona on s'hi construiren una sèrie de búnquers per construir una línia fortificada al llarg dels Prineus, anomenada Línia Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc.

Per últim us proposem que passegeu pel poble observant les seves cases i el seu entorn: el riu  Segre i la serralada del Cadí,  val molt la pena. 

BEGET

Avui us portem fins a Beget un poble que forma part de l'Alta Garrotxa però que alhora, forma part del municipi de Camprodon (Ripollès) i, compte amb una densitat de població de tant sols 30 habitants. És un poble rústic amb cases i carrers de pedra conservats d'una forma extraordinària i una bellesa extraordinària. 

El municipi de Beget el trobareu presidit per l'església romànica de Sant Cristòfol de Beget (segle XII) , un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt ben restaurat.

A l'interior s'hi venera la famosa majestat de Beget: imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l'altar major. El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del s. XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, l'església és la seva única referència. De nau única, absis amb arcuacions llombardes i finestral, porta decorada amb dos arcs en gradació i columnes; i torre campanar de 22 metres d'alçada, amb base quadrada i de quatre pisos. 

Beget però, té un encant especial envoltat boscos i rius que donen el poble vitalitat i energia. Si decidiu vistar el poble a l'estiu, us recomanem que passeu per Les Gorgues de Beget, tres grans basses situades a les afores del poble, perfectes per passar un divertit dia de bany. A Beget podreu disfrutar de la tranquil·litat i la natura d'aquest petit poble enmig de l'Alta Garrotxa. 

VILANOVA DE MEIÀ

Avui us presentem Vilanova de Meià, una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Lleida, compte amb una densitat de població de 420 habitants. La vila es situa al vessant sud de la Serra de Montsec de Meià. El poble compte amb diversos llocs d'interés com per exemple l'església de Sant Salvador: l'edifici està adossat a l'antic castell, del qual només en queden algunes parts dels murs. L'església és un temple compte amb parts romàniques i d'altes gòtiques. D'altra banda, també podem visitar l'Ermita de Sant Cristòfol que  va ser construïda l'any 815 dalt del Puig de Meià. Antigament era l'església parroquial de la vila i castell que els primitius senyors de Meià van edificar al puig de Meià. Conserva notables indicis pre-romàniques. L'any 1037 es va consagrar a la Mare de Déu de Meià.

La Vila també compte amb monuments megalítics de l'edat del Bronze: La Lloella del Llop I i II, el dolmen de sòl Joaquim i el dolmen del Cogulló. La vila vella de Meià, situada al puig de Meià, origen de l'actual Vilanova, destruïda i abandonada a finals del segle XIV. Es pot visitar les restes del castell de Meià, que data del segle XI, les muralles i torres que envoltaven la població, les ruïnes de moltes de les antigues cases, especialment ca la Carlana. Vilanova de Meià, la nova vila formada als peus del turó de Meià amb les antics carrerons amb coberts i portals medievals i amb les restes de l'antic castell de la Mota situat al nord de l'església i ara en restauració,  s'ha convertit en un magnífic mirador.

Vilanova de Meià però es famosa per un Refugi-Alberg de Joventut, on els practicants dels esports d'aventura poden fer el centre de les seves activitats. L'Aplec Excursionista del Països Catalans que es va celebrar al Montsec de Meià (font de sòl Sitó) l'11 de setembre de 1981, va donar a conèixer la Coma com un indret ideal per practicar molts esports d'aventura. L'espeleologia té moltes possibilitats en els nombrosos querants. Es poden realitzar múltiples rutes excursionistes visitant paratges de gran bellesa natural, tant a peu com amb bicicleta de muntanya. El vol amb ala de pendent (parapent) i amb ala delta es practica des dels cims del Cogulló, del puig de Meià i de Sant Alís. Però l'esport d'aventura per excel·lència és l'escalada a les impressionants parets de la roca dels Arç, les cingleres de l'Escala del Pas Nou i les del Rocar i la cova de les Monges a Fabregada.

TORÀ

Avui ens traslladem fins a Torà, una vila i municpi situat al nord de la comarca de la Segarra que al 1968 se li va annaxionar el nucli de població de Llanera. 

La vila compte amb una llarga història ja que el 1006 durant una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al Muzaffar, fill del recentment mort hàjib Almansor. Aquests esdeveniments van deixar a la vila un gran llegat arquitectònic. 

L'antic call jueu de Torà  es localitza a l’actual carrer Nou, en ple nucli antic de la població. S’hi accedeix per dos portals, un de situat a la plaça de l’església i pel portal Nou, amb entrada per la plaça del Pati. És envoltat de petites places, carrers estrets i carrerons de fort pendent, que recreen l’ambient de l’antiga vila medieval. 

Molt a prop trobem el vell forn comunal, que avui acull el museu del pa. Al barri jueu toranès s'hi establí el primer comerç de la vila. En donen fe les entrades d’algunes cases que encara conserven la tipologia pròpia de les botigues medievals jueves, amb l’accés a l’esquerra i el taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de dintre de la botiga. 

Les llindes de moltes cases són també un valuós testimoni material de la presència dels jueus a la població; en alguns casos encara tenen gravat el símbol de Jesús, sigla segons alguns historiadors dels jueus conversos, a més de la data i el nom del propietari.

Un dels punts que us recomano pels que us agrada caminar és la part del Sender de Gran Recorregut (GR-170) que encara està en construcció però que ja té marcat el seu pas pel municipi.

CREIXELL

Avui viatgem fins al Tarragonés per conèixer Creixell, un petit poble molt a proper a Tarragona, que forma part de la Costa Daurada i té una densitat de 3.300 habitants. Compte amb 2 quilòmetres de platges.

A part de la platja, Creixell té un bonic nucli antic, fruit del seu passats. De totes les construccions cal destacar el Castell, iniciat al segle XI, encara que la major part del que podem veure és posterior al segle XVI; l'esglesia parroquial de Sant Jaume del segle XVI que va ser construïda sobre una petita esglesia romànica del segle XI, l'estil predominant però és el gòtic tot i que hi podem contemplar elements del Barroc i del Reneixement; la torre campanar, finalitzada  l'any 1773 i coronada  al 1917 amb la cúpula modernista de l'arquitecte Josep M. Jujol; el casal de Ca la Miquelina, del segle XV, i les torres de Cal Jeroni (Pl. Major), Cal Xacó (C/Sant Jaume) i de ca la Miquelina, torres del segel XIV. Recenment s'han traslladat, a la plaça de l'abat Escarré, les restes d'una vila romana dels segles I i II de la nostra era.

El nord del terme municipal és muntanyos i podem trobar-hi algunes masies antigues. La millor conservada és el Mas Mercader, a l'oest, prop de la Pobla de Montornès.És del segle XVIII i té i una bonica capella del mateix segle sota l'advocació de Santa Teresa, Sant Pere Màrtir i Sant Francesc. Més al nord podem trobar Más Gibert sobre un turó de 149 metres. Fou construït al segle XVI i va ser habitat fins la dècada dels seixanta.

Pels que us agrada l'aventura Creixell us ofereix la possibilitat de fer rutes de sendrerisme o BTT per les muntanyes que es troben al nord del municipi. A més, també ens ofereix activitats i esports nàutics. 

PERATALLADA

Avui actualitzem amb una proposta que ens va arribar a través d'un dels nostres seguidors a Twitter. La proposta que vam rebre és d'un petit poble del Baix Empordà: Peratallada.

Peratallada forma part d'un grup de municipis que es va formar l'any 1977 a partir d'una agregació de tres pobles: Vulapallec, Fonteta i Peratallada.El poble té una densitat d'aproximadament 230 habitants.

Peratallada va ser declarat conjunt historico-artístic ja que conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal amb carrers estrets i tortosos, és un dels pobles de Catalunya que compte amb més arquitectura medieval. Peratallada és d'un gran atractiu i bellesa, on destaca, per exemple, el castell fortificat amb la seva Torre d'Homenatge i el palau, que daten dels segles XI-XIV. Les muralles construides els segles XII-XIII són un dels altres atractius turístics de la vila, aquesta construcció es conserva en algunes zones del municipi, els sectors menys malmesos es poden veure al nord i nordest del nucli. A l'extrem de tramuntana de la vila hi ha un extens llenç paral·lel a la carretera, amb alts murs i torres rectangulars, en el qual s'obre el Portal de la Verge, l´únic ben conservat de les muralles. Per entrar-hi cal passar per un pont sobre els valls, que en aquell lloc, d'una gran espectacularitat, és on es conserven millor.

Peratallada ha sabut conservar el seu caràcter rural, tot mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de les muralles. La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça major, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, s'hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI.

El poble també compte amb una oferta gastronomica d'alt nivell és per això que us recomano que no marxeu de Peratallada sense passar per algun dels seus restaurants. 

EL VILOSELL

El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues que compte amb una densitat de població de 200 habitants. El poble té un gran interés turístic ja que està molt ben preservat: nucli urbà circular de carrers empedrats, antigament emmurallat i enlairat en un turó que domina sobre un extens paissatge de garriga.
L'església de Santa Maria és el centre religiós principal, és d'estil barroc i actualment només es compon d'una única nau que acull la capella del Santíssim i el baptisteri. D'altra banda, el nucli també compte amb una ermita dedicada a Sant Sebastià, d'estil renaixentista. És digne d'admirar la creu gòtica de pedra del segle XIV que es troba davant l'Ermita. A les afores del poble trobem l'ermita barroca de Sant Miquel de la Tosca, que es troba en un indret anomenat a les Fontetes a 4 quilòmetres de Vilosell. El santuari és una nau de planta rectangular, d'estil barroc català del segle XVII.
El poble està envoltat d'un marc paisatgístic força atractiu on hi ha diversos senders pels que us agrada caminar..

SIURANA

Avui tornem a actualitzar amb una proposta rebuda a través del nostre twitter. El poble que us proposem avui és Siurana. Aquest és el poble més petit que us he presentat fins aleshores: té un total de 21 habitants, el nucli urbà pertany a la comarca del Priorat, entre la Serra del Montsant i les muntanyes de Prades. El poble però, pertany al municipi de Cornudella de Montsant.

Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.
Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. 
El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues.
Siurana propicia boniques vistes des de La Trona i les vies d’escalada d’aquesta localitat són conegudes arreu del món.
Per als caminadors, recomanen el Camí antic de Siurana, que unia aquest poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat, i que forma part de la Xarxa de senders del Priorat.

PORTLLIGAT

Avui us descobrim Portlligat a petició d'un dels nostres seguidors a Twitter. 

Portlligat és un petit nucli de població, pertanyent al municipi de Cadaqués, situat a l'Alt Empordà, situat geogràficament al Parc Natural del Cap de Creus. El nucli és conegut per internacionalment per haver estat el lloc de residència del pintor, Salvador Dalí. La situació de Portlligat es caracteritza per una petita badia separada de la Mediterrània de la petita Illa de Portlligat, imatge que va ser immortalitzada per Dalí en algunes de les seves obres més famoses. L'illa és de fàcil accés i una vegada allà podem disfrutar d'algunes cales i platges on s'imposa la tranquil·litat i el silenci. A la mateixa illa, podem disfrutar de diversos senders fets per diversos excurcionistes, d'altra banda, també podem veure restes d'antigues construccions.

El principal interés turístic de Portlligat és la Casa-Museu Salvador Dalí situat a l'antiga residència de l'artísta. L'habitatge, una petita casa de pescadors, està dividia en tres espais diferents; primer, les habitacions on Dalí va passar els seus moments més intíms de la seva vida; en segon lloc, el Taller; i finalment, els espais d'aire lliure, dissenyats específicament per la vida pública.

L'entorn natual que envolta el poble té un encant especial, que enamora a tot aquell que visita el poble.

HOSTALRIC

Avui us presento Hostalric, una vila i municpi de la comarca de la Selva que compte amb uns 4.000 habitants. Els orígens de la vila es remunten a l'època dels romans ja que en aquesta zona es trobava una bifurcació interior de la Via Augusta. La població d'Hostalric va ser declarada Bé d'interés Nacional ja que concerva un dels llegats més importants de la època Medieval catalana i l'imponent fortalesa militar de l'època moderna. La vila encara conserva la Torre dels Frares, el recinte murellat, el Portal de Barcelona, la Cova del Relliguer i la Fortalesa. Així doncs, Hostalric compte amb un important patrimoni monumental: compte amb restes des de l'època ibèrica fins al moment actual. Destaquem també, l'església parroquial: l'edifici religiós que més destaca de la vila, data del 1200 aproximadament però també hi podem trobar arquitectura gòtica.  És l'identitat del municipi. El muncipi també està envoltat d'un important entorn natural d'on podeu gaudir de la natura tot passejant sota un paisatge sensacional, envoltat de muntanyes verdes prop de boscos i rius.

SALARDÚ

És la capital del municipi Naut Aran format per diversos nuclis de població. Salardú és un nucli urbà que compte amb 597 habitants, el nucli està borejat per dos rius: per la dret el Garona i per l'esquerra Unhòla. La seva situació geogràfica és estratègica ja que trobem el poble a l'entrada de la vall pel Port de la Bonaigua, això va fer que a l'edat mitjana la vila fós una població fortificada. A la part alta del poble, on antigament hi havia el castell de Salardú, actualment hi trobem l'església, el campanar de la qual era l'antiga torre principal de la fortificació. 

Al poble hi podem descobrir cases amb finestrals del segle XVII. La plaça Major del poble és el centre del nucli antic, d'on destaquem l'església de Sant Andreu presidint la plaça. Sant Andreu és un edifici que data del segle XII-XIII, la seva porta és romànica però també compte amb alguna finestra de caràcter gòtic. El seu campanar és un dels que més alts de tota la vall i data del segle XV. 

El poble ofereix un entorn tranquil i encantador, que dóna la possiblitat de fer diverses rutes a peu o amb bicicleta. No podem marxar de Salardú sense passar per alguns dels seus restaurants a provar la gastronomia de la zona.

SANT JULIÀ DE VILATORTA

Sant Julià de Vilatorta és un municipi situat a la comarca d'Osona que compta amb una població d'uns 3.000 habitants. Geogràficament el poble està situat a la plana de Vic i a recer d'una gran zona boscosa, d'on comencen les Guilleries. El municipi té un lligam molt estret amb l'activitat terrisaire: durant molts anys el poble va ser anomenat Sant Julià de les Olles per la quantitat d'obrers de terrissa que hi havia, actualment però, només queda un obrador al poble. 

En una visita el poble podem visitar l'església parroquial de Sant Julià de Vilatorta que data de l'any 1050 d'estil romànic. Al costat de l'església hi trobem la sagrera: S’anomena sagrera l’espai al voltant de l’església i el cementiri en què persones i béns estaven sota la protecció de la pau i treva. La sagrera de Sant Julià era un nucli de planta rectangular que en constituïa aproximadament el centre. El nucli delimitava a ponent amb la línia que marca l’actual carrer del Montseny, a migdia amb la línia que fixa el petit carrer del Campanar, a llevant seguiria el límit exterior de les cases del carrer del Pont i pel nord seguiria una línia que anava per darrere de les cases del carrer del Rector Roca, fins a l’actual plaça de l’Església.. Del tot el nucli antic del municipi, format per la sagrera i els altres carrers que la circumden, destaquen els motius d’oficis i gremis que hi ha gravats a les llindes de moltes cases; les més antigues estan datades del segle XVII.

A Sant Julià de Vilatorta també hi trobem el castell de Sant Llorenç del Munt, que s’alça imponent sobre un cingle en el punt de més altitud del terme municipal, al segle X tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració. D'alta banda, Sant Julià també compte amb diverses cases senyorials construides als anys de la industrialització, d'estil modernista.

Pels que us agrada el senderisme, als voltants del poble hi ha moltes rutes que ens descobreixen grans espais naturals a l'abast de tots.

CASTELL FOLLIT DE LA ROCA

Castell Follit de la Roca és un poble de poc més de 1.000 habitants però amb una de les superfícies més petites de Catalunya.

El perfil caractérístic  de l'esglèsia i les cases penjant damunt la cinglera basàltica, a tocar del precipici, s'han convertit en una de les imatges més conegudesde Catalunya; però també un magnífic mirador natural des del qual es poden observar les valls dels rius Fluvià i Toronell.  La cinglera té més de 50 metres d'alçada i gairebé un quilòmetre de longitud a conseqüència de l'erosió causada pels dos rius.

Un dels punts d'interés també és el barri vell del nucli urbà: d'origen mediaval, està format per places i carrers estrets i ombrajats. Les cases són en gran part construides amb pedre volcànica.

En un costat de la cinglera hi ha l'antiga església de Sant Salvador la qual va ser constrruida al segle XIII.

Pels que us agrada caminar, al voltant del poble hi ha diverses rutes que us descobriran lloc espectaculars. La primera ruta és l'intinerari pedesta de Castellfollit; que correspont a l'itinerari número 13 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, permet recórrer el cingle i els indrets més interessants del barri vell en aproximadament 45 minuts, i aprovar-vos  a la història i cultura del municipi. Un dels altres recorreguts que podem seguir és el que ens porta fins al Santurai del Cós des d'on gaudirem d'unes vistes espectaculars de la Garrotxa.

ELS PORTS DE TORTOSA-BESEIT

Avui ens desviem una mica de la temàtica per descobrir el Parc Natural dels Ports, un parc natural situat entre les comarques del Baix Ebre, Matarranya, Terra Alta, Baix Maestrat i el Montsià. És una vasta zona molt muntayoisa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extramadament complex amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Pirts en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.

Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona Catalanoaragonesa. El Parc Natural és d'una gran bellesa i on hi trobarem infinitat de racons per descansar i relaxar-nos. La zona que abarca el parc podem trobar molts senders, esglésies i salts d'aigua, que ens permeten fer rutes circulars i passar un dia ben diferent.

CASTELLAR DE N'HUG

Castellar de N'hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit del Ripollés, que compte amb 190 habitants. El nucli té un conjunt de punts d'interés que en una visita al poble no ens podem perdre. En primer lloc, les Fonts del Llobregat que es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigüès de la neu i esdevé el naixement que porta el mateix nom. D'altra banda, Castellar de n'Hug compte amb l'Església de Santa Maria de Castellar de n'Hug, una església romànica que coserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XX amb ferramenta romànica, dir, que va ser transformada a l'època neoclàssica. El nucli però també compte amb l'Església de Sant Vicenç de Rus, un edifici romànic del segle XI, consagrat el 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV. 

També podem visitar la Fàbrica de Ciment Asland, situada al Clot del Moro, terme municipal de Castellar de n'Hug. Actualment convertida en Museu del Ciment Asland, va ser una fàbrica modernista promoguda l'any 1901 per Eusebi Güell. Va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i, restà operativa fins l'any 1975. Des de 2005 és Bé Cultural d'Interès Nacional.

Després de visitar els espais més amblemàtics del poble no podem marxar de Castellar de n'Hug sense passar per algun dels seus restaurants per provar l'exel·lent gastronomia de la zona

TAMARIU

Avui us convido a descobrir Tamariu, un poble de la costa Brava pertanyent al municipi de Palafrugell, al Baix Empordà. És un petit nucli de població que compte amb 270 habitatnts aproximadament.
Antigament era un nucli de pescadors, al voltant de la cala de Tamariu però, a partir dels anys 80, i gràcies a l'influència del turisme a la zona, s'ha convertit en un centre turístic.
Les principals activitats d'oci que ofereix el poble són el submarinisme, el club de vela i el lloguer de cayacs. La zona també té una zona boscosa propera a la platja on els nens poden entretenir-se.
Pels que us agrada el senderisme, pels voltants del poble hi ha diverses rutes que passen pel costat del mar i ofereixen unes vistes espectaculars. Us recomano Tamariu per desconectar i gaudir d'espais naturals que només uns pocs tenen a l'abast.