SANT FELIU SASSERRA

Avui viatjarem fins al cor de Catalunya per conèixer un poble encantat i ple de màgia: Sant Feliu Saserra. El municipi està situat a la comarca del Bages, pertanyent a la subcomarca del Lluçanès, compte amb un total de 661 habitants.

L'església parroquial de Sant Feliu Sasserra és una edificació d'estil romànic del segle XI. La construcció actual s'aixeca sobre un temple del segle X. El temple fou enriquit al segle XII amb una portalada del mateix estil, amb arquivoltes treballades i capitells esculpits, que encara avui es mentenen intactes. El temple té una entrada lateral d'estil gòtic que data del 1581.

L'actual Ajuntament és l'edifici civil més important del poble. L'Antiga Casa del Consell i jurats del Lluçanès va ser seu de la sostvagaria del Lluçanès al segle XVIII (1611- 1714). Aquesta edificació presenta una bonica façana renaixentista.

Un dels altres punt més importants de la vila és el Serrat de les Forques, un indret situat al capdemunt del poble on històricament s'hi van penjar les últimes bruixes catalanes. Gaudeix d'una bona vista panoràmica i actualment és ocupat per un edifici modernista la utilitat del qual es desconeix.

El més conegut del poble però és la Fira que es celebra des de fa més d'una dècada a la vila cada 31 d'Octubre i 1 de Novembre: la Fira de les Bruixes. El seu orígen és remunta al segle XVI-XVII quan a la vila s'esdevingueren una sèrie de fets molt escabrosos relacionats amb la bruixeria, moltes dones foren acusades injustament i moriren a la forca. Actualment doncs, es recreen aquests fets envoltats de màgia i bruixeria. Aquesta Fira s'ha convertit en una de les més importants dins la seva temàtica, el poble participa en la organització i l'ambientació.

MONTSENY

Amb el nom de l'entrada d'avui segur que us ha vingut al cap el massís del Montseny però no parlarem exactament d'això, sinó del poble de Montseny. Un municipi del Vallés Occidental que forma part de la comarca del Baix Montseny i que té una densitat de població de 312 habitants. 

Al terme municipal del Montseny, hi trobem Sant Marçal de Montseny una ermita romànica situada entre el municipi de Montseny, al Vallès Oriental, i Arbúcies, a la Selva. L'ermita es troba a 1093 metres d'altitud, entre Les Agudes i el Matagalls. L'actual terme és un edifici romànic, amb un absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d'espardanya. Al municipi també podem visitar la parròquia de Sant Julià de Montseny, el nom com antigament es coneixia el municipi. 

De totes maneres, el més conegut del poble és el seu entorn i vegetació. Una vegetació molt diferenciada en funció de l'altitud: va des del matoller de ginebro dels cims als alzinars típics de les parts més baixes del terme. El Montseny ens ofereix moltes rutes, de diverses dificultats, nivells, desnivells, distància: no hi ha excusa per tal que ningú no trobi la que més s'adeqüi a les seves necessitats. Caminant pels boscos del Montseny descobrireu espais precisos i una tranquil·litat molt díficil de trobar en qualsevol altre lloc.

BELLPUIG

La primera entrada del mes de Maig la dedicarem a viatjar fins a Bellpuig, un municipi de la comarca de l'Urgell i que té una població total de 4. 798 habitants. 

Dins aquest municipi lleidatà podem visitar el seu castell, situat en un lloc molt tranquil a la part més alta de la població. Els seus orígens es remunten al segle XI, i fou una de les primeres edificacions del poble i que va esdevenir residència dels barons de Bellpuig. La fortalesa compta amb un espai verd, una font i un monòlit dedicat a la dinastia Folch de Cardona- Anglesola. Al llarg dels anys ha patit moltes reformes. Després de diverses guerres, el castell va quedar en runes i es va anar perdent. D'aquest antic castell es conserva la façana principal, els murs i el celler, amb una interessant volta de canó. L'any 1985 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 

A les afores del poble, podem visitar el convent de Sant Bartomeu, una de les joies arquitectòniques de la vila. Son diversos els estils que es barregen sota aquesta edificació des del 1507, quan Ramon Folch va ordena la seva construcció.  És un edifici de planta rectangular organitzat a l'entorn de dos claustres centrals. El menor, situat prop de l'entrada, és de dos pisos, d'estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis.  El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre contraforts desproporcionats que donen al pati. L'element més notable és sens dubte la segona galeria esmentada, que gairebé no té precedents a Catalunya, i a propòsit de la qual s'ha parlat d'influències castellanes o portugueses, tot i que podria haver estat obra d'un mestre de la Itàlia meridional.

En un lateral de l'església parroquial de Sant Nicolau, es troba  el meravellós sepulcre del personatge històric més rellevant de Bellpuig, Ramon Folch de Cardona-Anglesola. El mausoleu fou elaborat per l'escultor napolità Giovanni Merliano da Nola entre 1522 i 1530. L'esculpí en marbre blanc de Carrara sota una estructura d'arc de triomf. La qualitat dels elements escultòrics fan que el conjunt sigui una de les millors obres de l'escultura del Renaixement existents a Catalunya i a l'estat espanyol.

RIUDECANYES

A l'entrada del cap de setmana que ens portarà de l'Abril fins al Maig, us proposem descobrir una vila situada a la comarca del Baix Camp: Riudecanyes. Aquest municipi de la provincia de Tarragona compta amb una població de 1.118 habitants en total. 

A l'arribada al poble el que més crida l'atenció és el seu embassament a poc metres del nucli urbà. Aquesta construcció data del 1918, any en que va entrar en funcionament. Actualment, l'aigua es destina als regadius de la comarca i al proveïment de diverses poblacions.

A part de l'embassament, Riudecanyes compta amb un castell: el Castell Monastir de Sant Miquel d'Escornalbou. L'edifici data de finals del segle XII i inicis dek XIII. La seva construcció fou inpulsada per Alfons I, que el cedí a l'església de Tarragona.  L'edificació fou restaurada i reconstruida diverses vegades introduint noves formes arquitectòniques però, bàsicament s'apracia l'arquitectura romànica. Aquest punt d'interés, s'ha convertit en un autèntic mirador del Baix Camp.

D'altra banda, la vila també compta amb l'església parroquial dedicada a Sant Mateu que fou alçada al 1582. És un edifici renaixentista construït de pedra i morter, amb columnes de pedra picada i coltes de rajols i guix. Originalment comptava amb un magnífic altar major del 1602 i amb vuit capelles i catorze altars.

Des del nucli de Riudecanyes surten tres rutes que ens descobreixen l'entorn natural de la zona, la seva fauna i  els animals que hi viuen.

VERDÚ

Avui us portem fins a la comarca de l'Urgell per descobrir Verdú, un municipi que compta amb una població de 1.005 habitants. El paisatge que envolta el nucli urbà és simple i amb una gran llum intensa, és per aquestes característiques que sedueix a tots aquells que el visiten. Verdú compta amb moltes rutes al voltant del seu nucli urbà que permeten descobrir espais amagats del seu municipi. 

A nivell arquitectònic, Verdú compta amb un Castell que va ser construït al 1055 per Ramon Berenguer. No va ser però, fins al 1184 que es va donar permís per tal que els habitants de la zona hi construisint al seu voltant. Inicialment la seva funció era defensiva mentre va durar la conquesta, va esdevenir la residència dels abats del monestir de Poblet que s'allotjaven al municipi. La fortalesa, que conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes, es va anar degradant amb el temps. Actualment, l'ajuntament ha portart a terme treballs de restauració. 

D'altra banda, també podem visitar l'església parroquial de Verdú dedicada a Santa Maria, el temple es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'ordre del Císter. Al llarg dels anys ha patit diverses modificacions. 

Verdú també és conegut per la seva ceràmica, el Museu d'arqueologia i el Museu de Joguets i Autòmats. 

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

Després d'aquesta aturada per Setmana Santa avui tornem engegar el bloc. Us portem fins a Santa Coloma de Cervelló, un municipi situat al Baix Llobregat i que compte amb una població de 7.780 habitants. La vila és coneguda per la seva Colònia Güell i la cripta-església Gaudí.

L'any 1890 el que era propietari de teixits de cotó "El Vapor Vell", Eusebi Güell, va decidir traslladar la fàbrica que fins aquell moment havia tingut al barri de Sants al municipi de Santa Coloma de Cervelló on hi tenia una finca. D'aquesta manera, es va construir la Colònia Güell. Amb el pas del temps, la colònia s'ha adaptat a una nova època i a un nou model social que no té res a veure amb l'antiga estructura de colònia industrial. Tot i així, ha conservat un paisatge arquitectònic que ens transporta a temps passats.  A la colònia Güell s'hi conserva un important patrimoni històric i artístic. Estpa formada per l'antiga fàbria tèxtil, actualment transformada en recinta industrial, pels habitatges dels obres, que ara són el nucli urbà, i per un conjunt d'edifics representatius de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX. La Colònia Güell ha estat declarada Bé d'Interès Cultural- Conjunt Històric. La Colònia compte amb un centre d'interpretació que organitza visites guiades.

La cripta- esglèsia Gaudí es troba a la mateixa Colònia Güell, ja que va ser un encàrrec d'Eusebi Güell a l'arquitecte català. Gaudí va començar les obres el 4 d'octubre de 1908.  L'església no es va arribar acabar mai però és un punt culminant en l'obra de Gaudí. En aquest edifici l'arquitecte inclou per primer cop la pràctica totalitat dels seus avenços arquitectònics, com les superfícies amb forma de paraboloide hiperbòlic o la maqueta polifunicular, que més tard va aplicar a la Segrada Família. Per la seva banda, la Cripta de la Colònia Güell és una obra capdal del modernisme català. Antoni Gaudí hi va experimentar noves solucions arquitectòniques que després treslladà al temple de Barcelona. Aquest emblemàtic edifici és considerat una de les joies de la Colònia Güell i el que li dóna relleu internacional. La Cripta va ser proclamada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005.

A part d'aquest emblemàtic conjunt arquitectonic, Santa Coloma de Cervelló compte amb diverses masies de gust típic i pairal que esdevenen un dels atractius de la població.  A més, el poble gaudiex d'un entorn natural privilegiat: boscos, camps verds i muntanyes, que es descobreix a través de diverses rutes i senders.

TANCAT PER VACANCES

Bon dia a tothom!

Des de Descobreix.cat us comuniquem que marxem de vacances de setmana santa! Al llarg de la pròxima setmana no farem cap actualització del bloc però si que continuarem actius al nostre twitter (@Descobreix) fent-vos recomanacions per aquests dies de festa!

Disfruteu d'aquestes vacances! A la tornada estarem encantats de sentir les vostres aventures!

SALÀS DE PALLARS

Avui us presentem Salàs de Pallars, una vila  situada a la Conca Alta de Tremp, i que actualment consta amb una població oscil·lant els 330 i els 350 habitants. 

El poble està just al costat de l'embassament de Sant Antoni, on hi podem accedir mitjançant un itinerari peatonal que surt del poble i arriba a la zona anomenada del Piolet o dels Xalets pels antics camins que portaven  a una gran horta abans de la construcció de l'embassament. La zona de l'embassament permet practicar molts tipus d'esports nàutics: esquí nàutic, wakeboard, winksurf, paragüisme, bus-bop, ultratube i pedalòs (patinet).

A Salàs de Pallars hi trobem exemples d'arquitectura militar que es redueix a la pròpia vila closa, composta per tres torres circulars, dues d'elles de període alt mediaval (segles X i XI) i una d'època baix medieval. Aquestes torres corresponent als diferents portals d'entrada que defensaven  la població d'atacs. El conjunt ha estat classificat com a Bé Cultural d'Interés Nacional. 

La vila també compta amb l'església parroquial de la Mare de Déu del Coll, un edifici construït entre els segles XVII-XVIII d'una nau central i dues de laterals que alberguen les capelles. A més, el municipi també compte amb l'antiga església parroquial de Santa Bàrbara de Sensui, l'església de Sant Pere i les restes de la capella romànica de Sant Cebrià i Sant Roc

Cal dir però, que tot el poble està ple de bellesa arquitectònica, les seves cases, els seus porxos i l'entorn que els envolta. És molt recomanable perdre's pels seus carrers i descobrir espais tranquil·ls i amagats. La curiositat d'aquesta vila són les seves botigues-museu on hi trobareu productes de fa molts anys, no us ho perdeu. 

AVINYONET DE PUIGVENTÓS

Avui us descobrim Avinyonet de Puigventós, un poble de l'Alt Empordà que vam descobrir aquest cap de setmana anant cap a Figueres. El poble és un punt de pas obligatori entre Besalú i Figueres. El nucli té una població de 1.517 habitants, però el municipi compte amb dos nuclis de població més: Santa Eugènia amb 13 habitants i Tres Cases amb 6. 

Avinyonet és un poble ric en arquitectura. El més important però, és el Castell de la Comanda Hospitalera d'Avinyonet: el castell compta amb diverses construccions de diferents moments. L'edifici més ven conservat és una fortificació de planta rectangular situada a migjorn de l'església. També estan molt ben conservats els murs de ponent i llevant. El castell comptava amb una capella que el 1907 va passar a ser la casa de la Vila. Actualment però, dins el recinte del Castell hi trobem l'església de Sant Esteve, un temple romànic que va estar reconstruït al segle XV i reformat al segle XVIII.

D'altra banda, també us recomanem que visiteu la Vil·la Romana de la Font del Vilar: un jaciment d'època romana que va estar en funcionament entre els segles II i V a.C, està  format per un conjunt d'edificis bastits entorn d'un pati central i distribuïts en dues zones. 

A l'entorn de la vila també podeu visitar el Castellot, un conjunt arquitectònic, i l'Ermita de Santa Eugènia. També us recomanem, pels que us agrada gaudir de l'entorn natural, la Garriga, un espai típicament mediterrani que compta amb feixes, parets, recs i barraques. Aquest és un dels molts espais naturals que amaga aquest municipi de l'Alt Empordà.

ALP

Avui us portem a descobrir Alp, un municipi de la Baixa Cerdanya que compta amb un total de 1.740 habitants. És una població envoltada de natura, tranquil·la i de gran bellesa. Alp compta amb un gran nombre de fons dins i fora del seu nucli urbà que val la pena visitar. Alguna de les que us recomanem són; la Font de la Mare de Déu de la Guia, situada al casc antic d’Alp a la plaça de la font on també hi trobem un antic safreig; la font de Sant Isidre, situada també al casc antic al costat d'un abeurador de bestiar; i moltes d'altres que podem trobar dins al mateix nucli i d'altres escampades pel seu entorn. 

A nivell cultural, podem visitar l'església de Sant Pere d'Alp, un edifici del segle XI, l'únic temple d'estil romànic de la comarca, a més, una de les pintures que podem observar és d'estil gòtic. També us recomano que passeu per la Torre de Riu i Capella de la Divina Pastora, un castell d’aires romàntics, inspirat en les zones de Loire i Bretanya amb ressonàncies neogòtiques, va ser construït a finals del segle XIX (any 1896) sobre la vella Torre del riu, un baluard de defensa del segle XIV. Aquesta superposició provoca fets curiosos, com ara que la major part de l’edifici les parets tinguin una amplada de dos metres. El conjunt arquitectònic inclou la petita Capella de la Divina Pastora, adossada a l’edifici principal.  Tot i ser una construcció privada és una de les més emblemàtiques de la comarca. 

Alp és un municpi que ofereix als seus visitants moltes activitats esportives i de lleure: les pistes d'esquí de la Molina i la Masella, quats, hípica, lloguer de 4x4 i moltes altres alternatives.

GUISSONA

Avui us portem fins a les terres de Lleida per descobrir-vos els secrets d'una de les seves viles més importants: Guissona. Aquesta és una població de 4.900 habitatns sent així el segon poble més poblat de la comarca de la Segarra. 

La vila de Guissona està impregnada de vestigis romans, testimoni de l'antiga ciutat de IESSO que fou fundada cap a l'any 116 aC. L'abundant presència d'aigua i la facilitat per a l'explotació agrària de les terres afavoriren el seu assentament. Durant més de set segles es va desenvolupar una important activitat constructiva i comercial. Aquest parc arqueològic compte amb diverses parts: la muralla i la torre de defensa, la porta nord i el carrer principal, una casa del segle I a.C, restes dels segles V i VI a.C al cardo maximus i una casa senyorial del segle I i II a.C.  Lligat amb la història romana, cal destacar que cada tercer cap de setmana de juliol la vila celebra el mercat Romà, un punt de trobada de les tradicions d'aquella època. 

Guissona ofereix al vianant la possibilitat de passejar tranquil·lament pel seu nucli històric, que conserva tot l'entramat de carrers amb una utilització exclusiva per als vianants. Era la zona que resguardava la muralla, de la qual encara es conserva l'entrada del Portal de l'Àngel.

Podreu conèixer també l'antic call jueu, la Plaça Major on s'ubica la Col·legiata de Santa Maria (església), i altres llocs d'interès, com són les fonts i els safarejos, lloc de reunió imprescindible si hom volia estar al corrent dels últims esdeveniments de la vila.

Pels que us agrada caminar, Guissona també us ofereix una diversitat de rutes per tal que conegueu el seu entorn, entra d'altres, us dóna la possibilitat d'aporopar-vos al Parc Natural de la Vall del Llobregós. 

LLUÇÀ

A la proposta d'avui us portem fins al cor del Lluçanès, una subcomarca a cavall d'Osona, el Bages i el Berguedà, per descobrir-vos: Lluçà. Un petit nucli de població que forma part del municipi de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i que compte amb un total de 84 habitants. 
Lluçà està ple de punts d'interés turistics que reflecteixen la seva història i el seu entorn natural. El primer que cal destacar d'aquest petit nucli és el Monestir Romànic, un dels patrimonis romànics més importants de Catalunya. El conjunt arquitectònic de Lluçà està composat per l'Esglèsia de Santa Maria construïda al segle XII, tot i que l'església va ser consegrada el 905. Amb un claustre mesurat, de capitells bellíssims, i una col·lecció de pintures murals del segle XIV, és el monument més important d'aquest territori. 
El que més destaca visualment del nucli de Lluçà és el turó que presideix el poble i sobre el qual hi ha les restes del castell de Lluçà i la capella de Sant Vicenç. Del castell només se'n conserva una paret on hi ha una finestra que mira cap al pirineu, d'altra banda, la capella, als peus de les restes del castell, és un edifici del segle XI, de planta circular, una tipologia de les quals n'hi ha molt poques a Catalunya. 
Lluçà ens ofereix un bonic entorn natural que convida a passejar pels seus camins tot descobrint espais tranquil·ls i únics. 

OSOR

Osor és un municipi  de la comarca de la Selva d'uns 330 habitants. El municipi compren els veïnats de les Mines d'Osor, Sant Miquel del Ter i Santa Creu d'Horta. Els carrers i les places de la vila d'Osor són força particulars: carrers estrets i empadrats, combinats amb carrers moderns, conviuen amb cases amb llindes dels segles XVII, XVIII i XVI molt interessants. Passejant pels seus carrers podem gaudir d'acabats gòtics de gran bellesa. 

Arquitectònicament, cal destacar els dos ponts medievals existents, un de petites dimensions, el pont de can Vidal, sobre la riera Noguerola, i, sobretot, el pont Vell, sobre la riera d'Osor, de caràcter romànic, documentat del segle XV, tot de pedra, actualment d'una sola arcada- però que n'havia tingut quatre més- i gaudeix d'un entorn perfectement ajardinat. 

També és important l'església parroquial, dedicada a Sant Pere, sobretot pel seu braç meridional originari de l'antiga església romànica medieval amb nou arcuacions llombardes i un finestral de doble esqueixada. Al costat de l'església, trobem la Torre de Recs, una construcció que data del 1439. 

A part de l'arquitectura, també val la pena, simplement, de passejar i caminar pel poble, i molt especialment pel passeig de la Font Borrell -una de les fonts més conegudes de la comarca i documentada des del s.XVIII- on es pot assaborir una fresca aigua a l'ombra dels arbres, un exercici especialment recomanable en els mesos estiuencs.

SANT CARLES DE LA RÀPITA

L'Abril ha arribat amb un temps esplèndit que s'ha d'aprofitar. Avui us proposo un poble de platge que segurament alguns de vosaltres ja coneixeu: Sant Carles de la Ràpita. És un municipi de la conca del Montsià. Antigament el poble era anomenat la Ràpita dels Alfacs, i a dia d'avui es general anomenar-lo la Ràpita. 
El nucli compta amb un àmpli patrimoni arquitectònic. En primer lloc trobem l'Esgésia Nova, una construcció notable i singular. El temple, que no va arribar a acabar-se, ens recorda als grans edificis del Reneixement italià. L'arquitectura és freda, correcte i discreta. També podem visitar, els Edicles- fonts de les Almedes, una construcció d'estil neoclàssic, ens retorna els origens de l'arquitectura grega. En tercer lloc, també us convido a visitar els Porxes i la Glorieta, dos punts distintius de Sant Carles de la Ràpita.
El poble compta amb un seguit de llocs emblemàtics que en una visita a la Ràpita no ens podem perdre: caminar pel passeig marítim, la plaça del mercat, el mirador de la Guardiola, el far de la Ràpita, la llotja de peix i el Port de pescadors. I per descomptat, no podeu marxar de Sant Carles de la Ràpita sense passejar, sense excusa de l'època de l'any que visiteu el poble, per les seves magnífiques platges.


Si sou seguidors del nostre twitter @Descobreix, us proposarem algunes rutes per disfrutar de les Terres de l'Ebre.

CALDES DE BOÍ

Caldes de Boí és un santuari amb un balneari i una caseria annexa de la comarca de l'Alta Ribagorça, construïda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. Està situat a 1.470 metres d'altitud, a la dreta de la Noguera de Tor. L'any 2006 tenia 3 habitants, tot i que la presència d'un hotel fa que habitualment hi habitin més persones, tot i que no de forma permanent.

Les nombroses fonts que hi ha a la contrada, amb aigües mineromedicinals, li han donat nom. Destaca la font del Bou, que és la més coneguda perquè la seva aigua s'embotella i es comercialitza. També hi ha altres fonts, com la font de la Tartera, que s'utilitza com a aigua medicinal, i la font de Santa Llúcia, l'aigua de la qual s'utilitza per a curar els ulls. .

El santuari, situat a l'extrem nord de la caseria, està dedicat a la Mare de Déu, i és majoritàriament d'època moderna, malgrat estar documentada des de l'Edat Mitjana.

Molt a prop del sentuari podem disfrutar de moltes activitats. En primer lloc, podem gaudir del Parc Nacional d'Aigües Tortes i l'Estany de Sant Maurici, un espai natural d'un alt nivell de bellesa que ens permet disfrutar de senders envoltats de la natura més pura. D'altra banda, pels que us agrada el turisme cultural, aquest territori us dóna la possibilitat de perdre-us pel romànic més bell, ja que acull el conjunt d'esglèsies d'estil romànic més important d'Espanya, les quals van ser declarades patrimoni de la UNESCO l'any 2000. A l'hivern, també podeu disfrutar de pistes d'esquí i esports d'aventures. 

LLAFRANC

Avui us presentem un poble de la costa Brava: Llafranc. El nucli de població forma part del municipi de Palafrugell. El nombre censat d'habitants és de 320 tot i que, a l'estiu aquest agumenta. Aquest municipi mariner està situat al sud-est del municipi de Palafrugell. Molts creuen que en aquest punt és on antigament hi havia un assentament iber conegut amb el nom de Cípsela. Llafranc i la seva badia estan protegides per la muntanya de Sant Sebastià, és al llarg de la badia per on passa el camí de ronda que ve de Calella i voreja la Costa Brava.
Al llarg de tota la cala podem disfrutar d'un passeig d'Arbres que arriba fins el Port de Llafranc, que ocupa la part de llevant i fins arribar a la Punta de Pinell, una zona on hi ha una gran activitat aquàtica.
A uns 167 metres sobre el nivell del mar trobem el Far de Sant Sebastià, que separa Llafranc de Tamariu. És un punt molt emblemàtic on s'ha condicionat un mirador, i des del que es pot admirar un dels millors paissatges de la Costa Brava. A poca distància del far podem visitar l'Ermita de Sant Sebastià, amb una hostatgeria amb un bonic pati interior i àmplia terrassa abocada al mar.
La platja de Llafranc però, és punt d'interés més emblemàtic del poble. Amb una longitud de 330 metres podem disfrutar de la tranquil·litat i la bellesa del paissatge que ens envolta.

A Llafranc també podeu disfrutar d'esports aquàtics com el submarinisme.

MARTINET

Ja entrats a la primavera, avui us descobrim Martinet, conegut com el poble més fred de Catalunya. Martinet pertany a la comarca de la Cerdanya i té una densitat de població de 500 habitants. El poble a part d'una gran bellesa natural i rústica, compte amb diversos punt d'interés.

En primer lloc us recomanem que visiteu Sant Genís de Montellà, una església que es troba a uns quilòmetres del nucli urbà. El temple data del segle X i és un edifici de nau única, la millor part conservada correspon a l'absis, que correspon al segle XII,  i presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada, està coberta amb una volta d'arc ogival. A la vostra visita al poble també podeu visitar el Santurari de Santa Maria de Bastanist, situat al peu de la Serra del Cadí i pertenyent al poble de Víllec, tot i que queda molt aprop de Montellà. Per la documentació de donacions, es té notícies de l'església datades des de l'any 1322. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1704 que va ser reedificada, de la seva època romànica només queda l'absis i una petita part de la nau. Va sofrir greus destrosses per les tropes franceses el 1790 i el 1804 i va ser incendiada durant la guerra civil espanyola l'any 1936. Reformant-se novament l'any 1949.

D'altra banda, també us recomanem que visiteu el Parc dels Búnquers de  Martinet  que és una zona on s'hi construiren una sèrie de búnquers per construir una línia fortificada al llarg dels Prineus, anomenada Línia Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc.

Per últim us proposem que passegeu pel poble observant les seves cases i el seu entorn: el riu  Segre i la serralada del Cadí,  val molt la pena. 

BEGET

Avui us portem fins a Beget un poble que forma part de l'Alta Garrotxa però que alhora, forma part del municipi de Camprodon (Ripollès) i, compte amb una densitat de població de tant sols 30 habitants. És un poble rústic amb cases i carrers de pedra conservats d'una forma extraordinària i una bellesa extraordinària. 

El municipi de Beget el trobareu presidit per l'església romànica de Sant Cristòfol de Beget (segle XII) , un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt ben restaurat.

A l'interior s'hi venera la famosa majestat de Beget: imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l'altar major. El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del s. XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, l'església és la seva única referència. De nau única, absis amb arcuacions llombardes i finestral, porta decorada amb dos arcs en gradació i columnes; i torre campanar de 22 metres d'alçada, amb base quadrada i de quatre pisos. 

Beget però, té un encant especial envoltat boscos i rius que donen el poble vitalitat i energia. Si decidiu vistar el poble a l'estiu, us recomanem que passeu per Les Gorgues de Beget, tres grans basses situades a les afores del poble, perfectes per passar un divertit dia de bany. A Beget podreu disfrutar de la tranquil·litat i la natura d'aquest petit poble enmig de l'Alta Garrotxa. 

VILANOVA DE MEIÀ

Avui us presentem Vilanova de Meià, una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Lleida, compte amb una densitat de població de 420 habitants. La vila es situa al vessant sud de la Serra de Montsec de Meià. El poble compte amb diversos llocs d'interés com per exemple l'església de Sant Salvador: l'edifici està adossat a l'antic castell, del qual només en queden algunes parts dels murs. L'església és un temple compte amb parts romàniques i d'altes gòtiques. D'altra banda, també podem visitar l'Ermita de Sant Cristòfol que  va ser construïda l'any 815 dalt del Puig de Meià. Antigament era l'església parroquial de la vila i castell que els primitius senyors de Meià van edificar al puig de Meià. Conserva notables indicis pre-romàniques. L'any 1037 es va consagrar a la Mare de Déu de Meià.

La Vila també compte amb monuments megalítics de l'edat del Bronze: La Lloella del Llop I i II, el dolmen de sòl Joaquim i el dolmen del Cogulló. La vila vella de Meià, situada al puig de Meià, origen de l'actual Vilanova, destruïda i abandonada a finals del segle XIV. Es pot visitar les restes del castell de Meià, que data del segle XI, les muralles i torres que envoltaven la població, les ruïnes de moltes de les antigues cases, especialment ca la Carlana. Vilanova de Meià, la nova vila formada als peus del turó de Meià amb les antics carrerons amb coberts i portals medievals i amb les restes de l'antic castell de la Mota situat al nord de l'església i ara en restauració,  s'ha convertit en un magnífic mirador.

Vilanova de Meià però es famosa per un Refugi-Alberg de Joventut, on els practicants dels esports d'aventura poden fer el centre de les seves activitats. L'Aplec Excursionista del Països Catalans que es va celebrar al Montsec de Meià (font de sòl Sitó) l'11 de setembre de 1981, va donar a conèixer la Coma com un indret ideal per practicar molts esports d'aventura. L'espeleologia té moltes possibilitats en els nombrosos querants. Es poden realitzar múltiples rutes excursionistes visitant paratges de gran bellesa natural, tant a peu com amb bicicleta de muntanya. El vol amb ala de pendent (parapent) i amb ala delta es practica des dels cims del Cogulló, del puig de Meià i de Sant Alís. Però l'esport d'aventura per excel·lència és l'escalada a les impressionants parets de la roca dels Arç, les cingleres de l'Escala del Pas Nou i les del Rocar i la cova de les Monges a Fabregada.

TORÀ

Avui ens traslladem fins a Torà, una vila i municpi situat al nord de la comarca de la Segarra que al 1968 se li va annaxionar el nucli de població de Llanera. 

La vila compte amb una llarga història ja que el 1006 durant una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al Muzaffar, fill del recentment mort hàjib Almansor. Aquests esdeveniments van deixar a la vila un gran llegat arquitectònic. 

L'antic call jueu de Torà  es localitza a l’actual carrer Nou, en ple nucli antic de la població. S’hi accedeix per dos portals, un de situat a la plaça de l’església i pel portal Nou, amb entrada per la plaça del Pati. És envoltat de petites places, carrers estrets i carrerons de fort pendent, que recreen l’ambient de l’antiga vila medieval. 

Molt a prop trobem el vell forn comunal, que avui acull el museu del pa. Al barri jueu toranès s'hi establí el primer comerç de la vila. En donen fe les entrades d’algunes cases que encara conserven la tipologia pròpia de les botigues medievals jueves, amb l’accés a l’esquerra i el taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de dintre de la botiga. 

Les llindes de moltes cases són també un valuós testimoni material de la presència dels jueus a la població; en alguns casos encara tenen gravat el símbol de Jesús, sigla segons alguns historiadors dels jueus conversos, a més de la data i el nom del propietari.

Un dels punts que us recomano pels que us agrada caminar és la part del Sender de Gran Recorregut (GR-170) que encara està en construcció però que ja té marcat el seu pas pel municipi.

CREIXELL

Avui viatgem fins al Tarragonés per conèixer Creixell, un petit poble molt a proper a Tarragona, que forma part de la Costa Daurada i té una densitat de 3.300 habitants. Compte amb 2 quilòmetres de platges.

A part de la platja, Creixell té un bonic nucli antic, fruit del seu passats. De totes les construccions cal destacar el Castell, iniciat al segle XI, encara que la major part del que podem veure és posterior al segle XVI; l'esglesia parroquial de Sant Jaume del segle XVI que va ser construïda sobre una petita esglesia romànica del segle XI, l'estil predominant però és el gòtic tot i que hi podem contemplar elements del Barroc i del Reneixement; la torre campanar, finalitzada  l'any 1773 i coronada  al 1917 amb la cúpula modernista de l'arquitecte Josep M. Jujol; el casal de Ca la Miquelina, del segle XV, i les torres de Cal Jeroni (Pl. Major), Cal Xacó (C/Sant Jaume) i de ca la Miquelina, torres del segel XIV. Recenment s'han traslladat, a la plaça de l'abat Escarré, les restes d'una vila romana dels segles I i II de la nostra era.

El nord del terme municipal és muntanyos i podem trobar-hi algunes masies antigues. La millor conservada és el Mas Mercader, a l'oest, prop de la Pobla de Montornès.És del segle XVIII i té i una bonica capella del mateix segle sota l'advocació de Santa Teresa, Sant Pere Màrtir i Sant Francesc. Més al nord podem trobar Más Gibert sobre un turó de 149 metres. Fou construït al segle XVI i va ser habitat fins la dècada dels seixanta.

Pels que us agrada l'aventura Creixell us ofereix la possibilitat de fer rutes de sendrerisme o BTT per les muntanyes que es troben al nord del municipi. A més, també ens ofereix activitats i esports nàutics. 

PERATALLADA

Avui actualitzem amb una proposta que ens va arribar a través d'un dels nostres seguidors a Twitter. La proposta que vam rebre és d'un petit poble del Baix Empordà: Peratallada.

Peratallada forma part d'un grup de municipis que es va formar l'any 1977 a partir d'una agregació de tres pobles: Vulapallec, Fonteta i Peratallada.El poble té una densitat d'aproximadament 230 habitants.

Peratallada va ser declarat conjunt historico-artístic ja que conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal amb carrers estrets i tortosos, és un dels pobles de Catalunya que compte amb més arquitectura medieval. Peratallada és d'un gran atractiu i bellesa, on destaca, per exemple, el castell fortificat amb la seva Torre d'Homenatge i el palau, que daten dels segles XI-XIV. Les muralles construides els segles XII-XIII són un dels altres atractius turístics de la vila, aquesta construcció es conserva en algunes zones del municipi, els sectors menys malmesos es poden veure al nord i nordest del nucli. A l'extrem de tramuntana de la vila hi ha un extens llenç paral·lel a la carretera, amb alts murs i torres rectangulars, en el qual s'obre el Portal de la Verge, l´únic ben conservat de les muralles. Per entrar-hi cal passar per un pont sobre els valls, que en aquell lloc, d'una gran espectacularitat, és on es conserven millor.

Peratallada ha sabut conservar el seu caràcter rural, tot mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de les muralles. La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça major, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, s'hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI.

El poble també compte amb una oferta gastronomica d'alt nivell és per això que us recomano que no marxeu de Peratallada sense passar per algun dels seus restaurants. 

EL VILOSELL

El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues que compte amb una densitat de població de 200 habitants. El poble té un gran interés turístic ja que està molt ben preservat: nucli urbà circular de carrers empedrats, antigament emmurallat i enlairat en un turó que domina sobre un extens paissatge de garriga.
L'església de Santa Maria és el centre religiós principal, és d'estil barroc i actualment només es compon d'una única nau que acull la capella del Santíssim i el baptisteri. D'altra banda, el nucli també compte amb una ermita dedicada a Sant Sebastià, d'estil renaixentista. És digne d'admirar la creu gòtica de pedra del segle XIV que es troba davant l'Ermita. A les afores del poble trobem l'ermita barroca de Sant Miquel de la Tosca, que es troba en un indret anomenat a les Fontetes a 4 quilòmetres de Vilosell. El santuari és una nau de planta rectangular, d'estil barroc català del segle XVII.
El poble està envoltat d'un marc paisatgístic força atractiu on hi ha diversos senders pels que us agrada caminar..

SIURANA

Avui tornem a actualitzar amb una proposta rebuda a través del nostre twitter. El poble que us proposem avui és Siurana. Aquest és el poble més petit que us he presentat fins aleshores: té un total de 21 habitants, el nucli urbà pertany a la comarca del Priorat, entre la Serra del Montsant i les muntanyes de Prades. El poble però, pertany al municipi de Cornudella de Montsant.

Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.
Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. 
El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues.
Siurana propicia boniques vistes des de La Trona i les vies d’escalada d’aquesta localitat són conegudes arreu del món.
Per als caminadors, recomanen el Camí antic de Siurana, que unia aquest poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat, i que forma part de la Xarxa de senders del Priorat.

PORTLLIGAT

Avui us descobrim Portlligat a petició d'un dels nostres seguidors a Twitter. 

Portlligat és un petit nucli de població, pertanyent al municipi de Cadaqués, situat a l'Alt Empordà, situat geogràficament al Parc Natural del Cap de Creus. El nucli és conegut per internacionalment per haver estat el lloc de residència del pintor, Salvador Dalí. La situació de Portlligat es caracteritza per una petita badia separada de la Mediterrània de la petita Illa de Portlligat, imatge que va ser immortalitzada per Dalí en algunes de les seves obres més famoses. L'illa és de fàcil accés i una vegada allà podem disfrutar d'algunes cales i platges on s'imposa la tranquil·litat i el silenci. A la mateixa illa, podem disfrutar de diversos senders fets per diversos excurcionistes, d'altra banda, també podem veure restes d'antigues construccions.

El principal interés turístic de Portlligat és la Casa-Museu Salvador Dalí situat a l'antiga residència de l'artísta. L'habitatge, una petita casa de pescadors, està dividia en tres espais diferents; primer, les habitacions on Dalí va passar els seus moments més intíms de la seva vida; en segon lloc, el Taller; i finalment, els espais d'aire lliure, dissenyats específicament per la vida pública.

L'entorn natual que envolta el poble té un encant especial, que enamora a tot aquell que visita el poble.

HOSTALRIC

Avui us presento Hostalric, una vila i municpi de la comarca de la Selva que compte amb uns 4.000 habitants. Els orígens de la vila es remunten a l'època dels romans ja que en aquesta zona es trobava una bifurcació interior de la Via Augusta. La població d'Hostalric va ser declarada Bé d'interés Nacional ja que concerva un dels llegats més importants de la època Medieval catalana i l'imponent fortalesa militar de l'època moderna. La vila encara conserva la Torre dels Frares, el recinte murellat, el Portal de Barcelona, la Cova del Relliguer i la Fortalesa. Així doncs, Hostalric compte amb un important patrimoni monumental: compte amb restes des de l'època ibèrica fins al moment actual. Destaquem també, l'església parroquial: l'edifici religiós que més destaca de la vila, data del 1200 aproximadament però també hi podem trobar arquitectura gòtica.  És l'identitat del municipi. El muncipi també està envoltat d'un important entorn natural d'on podeu gaudir de la natura tot passejant sota un paisatge sensacional, envoltat de muntanyes verdes prop de boscos i rius.