MARTINET

Ja entrats a la primavera, avui us descobrim Martinet, conegut com el poble més fred de Catalunya. Martinet pertany a la comarca de la Cerdanya i té una densitat de població de 500 habitants. El poble a part d'una gran bellesa natural i rústica, compte amb diversos punt d'interés.

En primer lloc us recomanem que visiteu Sant Genís de Montellà, una església que es troba a uns quilòmetres del nucli urbà. El temple data del segle X i és un edifici de nau única, la millor part conservada correspon a l'absis, que correspon al segle XII,  i presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada, està coberta amb una volta d'arc ogival. A la vostra visita al poble també podeu visitar el Santurari de Santa Maria de Bastanist, situat al peu de la Serra del Cadí i pertenyent al poble de Víllec, tot i que queda molt aprop de Montellà. Per la documentació de donacions, es té notícies de l'església datades des de l'any 1322. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1704 que va ser reedificada, de la seva època romànica només queda l'absis i una petita part de la nau. Va sofrir greus destrosses per les tropes franceses el 1790 i el 1804 i va ser incendiada durant la guerra civil espanyola l'any 1936. Reformant-se novament l'any 1949.

D'altra banda, també us recomanem que visiteu el Parc dels Búnquers de  Martinet  que és una zona on s'hi construiren una sèrie de búnquers per construir una línia fortificada al llarg dels Prineus, anomenada Línia Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc.

Per últim us proposem que passegeu pel poble observant les seves cases i el seu entorn: el riu  Segre i la serralada del Cadí,  val molt la pena. 

BEGET

Avui us portem fins a Beget un poble que forma part de l'Alta Garrotxa però que alhora, forma part del municipi de Camprodon (Ripollès) i, compte amb una densitat de població de tant sols 30 habitants. És un poble rústic amb cases i carrers de pedra conservats d'una forma extraordinària i una bellesa extraordinària. 

El municipi de Beget el trobareu presidit per l'església romànica de Sant Cristòfol de Beget (segle XII) , un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt ben restaurat.

A l'interior s'hi venera la famosa majestat de Beget: imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l'altar major. El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del s. XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, l'església és la seva única referència. De nau única, absis amb arcuacions llombardes i finestral, porta decorada amb dos arcs en gradació i columnes; i torre campanar de 22 metres d'alçada, amb base quadrada i de quatre pisos. 

Beget però, té un encant especial envoltat boscos i rius que donen el poble vitalitat i energia. Si decidiu vistar el poble a l'estiu, us recomanem que passeu per Les Gorgues de Beget, tres grans basses situades a les afores del poble, perfectes per passar un divertit dia de bany. A Beget podreu disfrutar de la tranquil·litat i la natura d'aquest petit poble enmig de l'Alta Garrotxa. 

VILANOVA DE MEIÀ

Avui us presentem Vilanova de Meià, una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Lleida, compte amb una densitat de població de 420 habitants. La vila es situa al vessant sud de la Serra de Montsec de Meià. El poble compte amb diversos llocs d'interés com per exemple l'església de Sant Salvador: l'edifici està adossat a l'antic castell, del qual només en queden algunes parts dels murs. L'església és un temple compte amb parts romàniques i d'altes gòtiques. D'altra banda, també podem visitar l'Ermita de Sant Cristòfol que  va ser construïda l'any 815 dalt del Puig de Meià. Antigament era l'església parroquial de la vila i castell que els primitius senyors de Meià van edificar al puig de Meià. Conserva notables indicis pre-romàniques. L'any 1037 es va consagrar a la Mare de Déu de Meià.

La Vila també compte amb monuments megalítics de l'edat del Bronze: La Lloella del Llop I i II, el dolmen de sòl Joaquim i el dolmen del Cogulló. La vila vella de Meià, situada al puig de Meià, origen de l'actual Vilanova, destruïda i abandonada a finals del segle XIV. Es pot visitar les restes del castell de Meià, que data del segle XI, les muralles i torres que envoltaven la població, les ruïnes de moltes de les antigues cases, especialment ca la Carlana. Vilanova de Meià, la nova vila formada als peus del turó de Meià amb les antics carrerons amb coberts i portals medievals i amb les restes de l'antic castell de la Mota situat al nord de l'església i ara en restauració,  s'ha convertit en un magnífic mirador.

Vilanova de Meià però es famosa per un Refugi-Alberg de Joventut, on els practicants dels esports d'aventura poden fer el centre de les seves activitats. L'Aplec Excursionista del Països Catalans que es va celebrar al Montsec de Meià (font de sòl Sitó) l'11 de setembre de 1981, va donar a conèixer la Coma com un indret ideal per practicar molts esports d'aventura. L'espeleologia té moltes possibilitats en els nombrosos querants. Es poden realitzar múltiples rutes excursionistes visitant paratges de gran bellesa natural, tant a peu com amb bicicleta de muntanya. El vol amb ala de pendent (parapent) i amb ala delta es practica des dels cims del Cogulló, del puig de Meià i de Sant Alís. Però l'esport d'aventura per excel·lència és l'escalada a les impressionants parets de la roca dels Arç, les cingleres de l'Escala del Pas Nou i les del Rocar i la cova de les Monges a Fabregada.

TORÀ

Avui ens traslladem fins a Torà, una vila i municpi situat al nord de la comarca de la Segarra que al 1968 se li va annaxionar el nucli de població de Llanera. 

La vila compte amb una llarga història ja que el 1006 durant una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al Muzaffar, fill del recentment mort hàjib Almansor. Aquests esdeveniments van deixar a la vila un gran llegat arquitectònic. 

L'antic call jueu de Torà  es localitza a l’actual carrer Nou, en ple nucli antic de la població. S’hi accedeix per dos portals, un de situat a la plaça de l’església i pel portal Nou, amb entrada per la plaça del Pati. És envoltat de petites places, carrers estrets i carrerons de fort pendent, que recreen l’ambient de l’antiga vila medieval. 

Molt a prop trobem el vell forn comunal, que avui acull el museu del pa. Al barri jueu toranès s'hi establí el primer comerç de la vila. En donen fe les entrades d’algunes cases que encara conserven la tipologia pròpia de les botigues medievals jueves, amb l’accés a l’esquerra i el taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de dintre de la botiga. 

Les llindes de moltes cases són també un valuós testimoni material de la presència dels jueus a la població; en alguns casos encara tenen gravat el símbol de Jesús, sigla segons alguns historiadors dels jueus conversos, a més de la data i el nom del propietari.

Un dels punts que us recomano pels que us agrada caminar és la part del Sender de Gran Recorregut (GR-170) que encara està en construcció però que ja té marcat el seu pas pel municipi.

CREIXELL

Avui viatgem fins al Tarragonés per conèixer Creixell, un petit poble molt a proper a Tarragona, que forma part de la Costa Daurada i té una densitat de 3.300 habitants. Compte amb 2 quilòmetres de platges.

A part de la platja, Creixell té un bonic nucli antic, fruit del seu passats. De totes les construccions cal destacar el Castell, iniciat al segle XI, encara que la major part del que podem veure és posterior al segle XVI; l'esglesia parroquial de Sant Jaume del segle XVI que va ser construïda sobre una petita esglesia romànica del segle XI, l'estil predominant però és el gòtic tot i que hi podem contemplar elements del Barroc i del Reneixement; la torre campanar, finalitzada  l'any 1773 i coronada  al 1917 amb la cúpula modernista de l'arquitecte Josep M. Jujol; el casal de Ca la Miquelina, del segle XV, i les torres de Cal Jeroni (Pl. Major), Cal Xacó (C/Sant Jaume) i de ca la Miquelina, torres del segel XIV. Recenment s'han traslladat, a la plaça de l'abat Escarré, les restes d'una vila romana dels segles I i II de la nostra era.

El nord del terme municipal és muntanyos i podem trobar-hi algunes masies antigues. La millor conservada és el Mas Mercader, a l'oest, prop de la Pobla de Montornès.És del segle XVIII i té i una bonica capella del mateix segle sota l'advocació de Santa Teresa, Sant Pere Màrtir i Sant Francesc. Més al nord podem trobar Más Gibert sobre un turó de 149 metres. Fou construït al segle XVI i va ser habitat fins la dècada dels seixanta.

Pels que us agrada l'aventura Creixell us ofereix la possibilitat de fer rutes de sendrerisme o BTT per les muntanyes que es troben al nord del municipi. A més, també ens ofereix activitats i esports nàutics. 

PERATALLADA

Avui actualitzem amb una proposta que ens va arribar a través d'un dels nostres seguidors a Twitter. La proposta que vam rebre és d'un petit poble del Baix Empordà: Peratallada.

Peratallada forma part d'un grup de municipis que es va formar l'any 1977 a partir d'una agregació de tres pobles: Vulapallec, Fonteta i Peratallada.El poble té una densitat d'aproximadament 230 habitants.

Peratallada va ser declarat conjunt historico-artístic ja que conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal amb carrers estrets i tortosos, és un dels pobles de Catalunya que compte amb més arquitectura medieval. Peratallada és d'un gran atractiu i bellesa, on destaca, per exemple, el castell fortificat amb la seva Torre d'Homenatge i el palau, que daten dels segles XI-XIV. Les muralles construides els segles XII-XIII són un dels altres atractius turístics de la vila, aquesta construcció es conserva en algunes zones del municipi, els sectors menys malmesos es poden veure al nord i nordest del nucli. A l'extrem de tramuntana de la vila hi ha un extens llenç paral·lel a la carretera, amb alts murs i torres rectangulars, en el qual s'obre el Portal de la Verge, l´únic ben conservat de les muralles. Per entrar-hi cal passar per un pont sobre els valls, que en aquell lloc, d'una gran espectacularitat, és on es conserven millor.

Peratallada ha sabut conservar el seu caràcter rural, tot mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de les muralles. La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça major, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, s'hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI.

El poble també compte amb una oferta gastronomica d'alt nivell és per això que us recomano que no marxeu de Peratallada sense passar per algun dels seus restaurants. 

EL VILOSELL

El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues que compte amb una densitat de població de 200 habitants. El poble té un gran interés turístic ja que està molt ben preservat: nucli urbà circular de carrers empedrats, antigament emmurallat i enlairat en un turó que domina sobre un extens paissatge de garriga.
L'església de Santa Maria és el centre religiós principal, és d'estil barroc i actualment només es compon d'una única nau que acull la capella del Santíssim i el baptisteri. D'altra banda, el nucli també compte amb una ermita dedicada a Sant Sebastià, d'estil renaixentista. És digne d'admirar la creu gòtica de pedra del segle XIV que es troba davant l'Ermita. A les afores del poble trobem l'ermita barroca de Sant Miquel de la Tosca, que es troba en un indret anomenat a les Fontetes a 4 quilòmetres de Vilosell. El santuari és una nau de planta rectangular, d'estil barroc català del segle XVII.
El poble està envoltat d'un marc paisatgístic força atractiu on hi ha diversos senders pels que us agrada caminar..