6 d’abril del 2011

LLUÇÀ

A la proposta d'avui us portem fins al cor del Lluçanès, una subcomarca a cavall d'Osona, el Bages i el Berguedà, per descobrir-vos: Lluçà. Un petit nucli de població que forma part del municipi de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i que compte amb un total de 84 habitants. 
Lluçà està ple de punts d'interés turistics que reflecteixen la seva història i el seu entorn natural. El primer que cal destacar d'aquest petit nucli és el Monestir Romànic, un dels patrimonis romànics més importants de Catalunya. El conjunt arquitectònic de Lluçà està composat per l'Esglèsia de Santa Maria construïda al segle XII, tot i que l'església va ser consegrada el 905. Amb un claustre mesurat, de capitells bellíssims, i una col·lecció de pintures murals del segle XIV, és el monument més important d'aquest territori. 
El que més destaca visualment del nucli de Lluçà és el turó que presideix el poble i sobre el qual hi ha les restes del castell de Lluçà i la capella de Sant Vicenç. Del castell només se'n conserva una paret on hi ha una finestra que mira cap al pirineu, d'altra banda, la capella, als peus de les restes del castell, és un edifici del segle XI, de planta circular, una tipologia de les quals n'hi ha molt poques a Catalunya. 
Lluçà ens ofereix un bonic entorn natural que convida a passejar pels seus camins tot descobrint espais tranquil·ls i únics. 

4 d’abril del 2011

OSOR

Osor és un municipi  de la comarca de la Selva d'uns 330 habitants. El municipi compren els veïnats de les Mines d'Osor, Sant Miquel del Ter i Santa Creu d'Horta. Els carrers i les places de la vila d'Osor són força particulars: carrers estrets i empadrats, combinats amb carrers moderns, conviuen amb cases amb llindes dels segles XVII, XVIII i XVI molt interessants. Passejant pels seus carrers podem gaudir d'acabats gòtics de gran bellesa. 
Arquitectònicament, cal destacar els dos ponts medievals existents, un de petites dimensions, el pont de can Vidal, sobre la riera Noguerola, i, sobretot, el pont Vell, sobre la riera d'Osor, de caràcter romànic, documentat del segle XV, tot de pedra, actualment d'una sola arcada- però que n'havia tingut quatre més- i gaudeix d'un entorn perfectement ajardinat. 
També és important l'església parroquial, dedicada a Sant Pere, sobretot pel seu braç meridional originari de l'antiga església romànica medieval amb nou arcuacions llombardes i un finestral de doble esqueixada. Al costat de l'església, trobem la Torre de Recs, una construcció que data del 1439. 
A part de l'arquitectura, també val la pena, simplement, de passejar i caminar pel poble, i molt especialment pel passeig de la Font Borrell -una de les fonts més conegudes de la comarca i documentada des del s.XVIII- on es pot assaborir una fresca aigua a l'ombra dels arbres, un exercici especialment recomanable en els mesos estiuencs.

1 d’abril del 2011

SANT CARLES DE LA RÀPITA

L'Abril ha arribat amb un temps esplèndit que s'ha d'aprofitar. Avui us proposo un poble de platge que segurament alguns de vosaltres ja coneixeu: Sant Carles de la Ràpita. És un municipi de la conca del Montsià. Antigament el poble era anomenat la Ràpita dels Alfacs, i a dia d'avui es general anomenar-lo la Ràpita. 
El nucli compta amb un àmpli patrimoni arquitectònic. En primer lloc trobem l'Esgésia Nova, una construcció notable i singular. El temple, que no va arribar a acabar-se, ens recorda als grans edificis del Reneixement italià. L'arquitectura és freda, correcte i discreta. També podem visitar, els Edicles- fonts de les Almedes, una construcció d'estil neoclàssic, ens retorna els origens de l'arquitectura grega. En tercer lloc, també us convido a visitar els Porxes i la Glorieta, dos punts distintius de Sant Carles de la Ràpita.
El poble compta amb un seguit de llocs emblemàtics que en una visita a la Ràpita no ens podem perdre: caminar pel passeig marítim, la plaça del mercat, el mirador de la Guardiola, el far de la Ràpita, la llotja de peix i el Port de pescadors. I per descomptat, no podeu marxar de Sant Carles de la Ràpita sense passejar, sense excusa de l'època de l'any que visiteu el poble, per les seves magnífiques platges.


Si sou seguidors del nostre twitter @Descobreix, us proposarem algunes rutes per disfrutar de les Terres de l'Ebre.




30 de març del 2011

CALDES DE BOÍ


Caldes de Boí és un santuari amb un balneari i una caseria annexa de la comarca de l'Alta Ribagorça, construïda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. Està situat a 1.470 metres d'altitud, a la dreta de la Noguera de Tor. L'any 2006 tenia 3 habitants, tot i que la presència d'un hotel fa que habitualment hi habitin més persones, tot i que no de forma permanent.
Les nombroses fonts que hi ha a la contrada, amb aigües mineromedicinals, li han donat nom. Destaca la font del Bou, que és la més coneguda perquè la seva aigua s'embotella i es comercialitza. També hi ha altres fonts, com la font de la Tartera, que s'utilitza com a aigua medicinal, i la font de Santa Llúcia, l'aigua de la qual s'utilitza per a curar els ulls. .
El santuari, situat a l'extrem nord de la caseria, està dedicat a la Mare de Déu, i és majoritàriament d'època moderna, malgrat estar documentada des de l'Edat Mitjana.
Molt a prop del sentuari podem disfrutar de moltes activitats. En primer lloc, podem gaudir del Parc Nacional d'Aigües Tortes i l'Estany de Sant Maurici, un espai natural d'un alt nivell de bellesa que ens permet disfrutar de senders envoltats de la natura més pura. D'altra banda, pels que us agrada el turisme cultural, aquest territori us dóna la possibilitat de perdre-us pel romànic més bell, ja que acull el conjunt d'esglèsies d'estil romànic més important d'Espanya, les quals van ser declarades patrimoni de la UNESCO l'any 2000. A l'hivern, també podeu disfrutar de pistes d'esquí i esports d'aventures. 



28 de març del 2011

LLAFRANC

Avui us presentem un poble de la costa Brava: Llafranc. El nucli de població forma part del municipi de Palafrugell. El nombre censat d'habitants és de 320 tot i que, a l'estiu aquest agumenta. Aquest municipi mariner està situat al sud-est del municipi de Palafrugell. Molts creuen que en aquest punt és on antigament hi havia un assentament iber conegut amb el nom de Cípsela. Llafranc i la seva badia estan protegides per la muntanya de Sant Sebastià, és al llarg de la badia per on passa el camí de ronda que ve de Calella i voreja la Costa Brava.
Al llarg de tota la cala podem disfrutar d'un passeig d'Arbres que arriba fins el Port de Llafranc, que ocupa la part de llevant i fins arribar a la Punta de Pinell, una zona on hi ha una gran activitat aquàtica.
A uns 167 metres sobre el nivell del mar trobem el Far de Sant Sebastià, que separa Llafranc de Tamariu. És un punt molt emblemàtic on s'ha condicionat un mirador, i des del que es pot admirar un dels millors paissatges de la Costa Brava. A poca distància del far podem visitar l'Ermita de Sant Sebastià, amb una hostatgeria amb un bonic pati interior i àmplia terrassa abocada al mar.
La platja de Llafranc però, és punt d'interés més emblemàtic del poble. Amb una longitud de 330 metres podem disfrutar de la tranquil·litat i la bellesa del paissatge que ens envolta.
A Llafranc també podeu disfrutar d'esports aquàtics com el submarinisme.

25 de març del 2011

MARTINET

Ja entrats a la primavera, avui us descobrim Martinet, conegut com el poble més fred de Catalunya. Martinet pertany a la comarca de la Cerdanya i té una densitat de població de 500 habitants. El poble a part d'una gran bellesa natural i rústica, compte amb diversos punt d'interés.
En primer lloc us recomanem que visiteu Sant Genís de Montellà, una església que es troba a uns quilòmetres del nucli urbà. El temple data del segle X i és un edifici de nau única, la millor part conservada correspon a l'absis, que correspon al segle XII,  i presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada, està coberta amb una volta d'arc ogival. A la vostra visita al poble també podeu visitar el Santurari de Santa Maria de Bastanist, situat al peu de la Serra del Cadí i pertenyent al poble de Víllec, tot i que queda molt aprop de Montellà. Per la documentació de donacions, es té notícies de l'església datades des de l'any 1322. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1704 que va ser reedificada, de la seva època romànica només queda l'absis i una petita part de la nau. Va sofrir greus destrosses per les tropes franceses el 1790 i el 1804 i va ser incendiada durant la guerra civil espanyola l'any 1936. Reformant-se novament l'any 1949.
D'altra banda, també us recomanem que visiteu el Parc dels Búnquers de  Martinet  que és una zona on s'hi construiren una sèrie de búnquers per construir una línia fortificada al llarg dels Prineus, anomenada Línia Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc.
Per últim us proposem que passegeu pel poble observant les seves cases i el seu entorn: el riu  Segre i la serralada del Cadí,  val molt la pena. 




24 de març del 2011

BEGET

Avui us portem fins a Beget un poble que forma part de l'Alta Garrotxa però que alhora, forma part del municipi de Camprodon (Ripollès) i, compte amb una densitat de població de tant sols 30 habitants. És un poble rústic amb cases i carrers de pedra conservats d'una forma extraordinària i una bellesa extraordinària. 

El municipi de Beget el trobareu presidit per l'església romànica de Sant Cristòfol de Beget (segle XII) , un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt ben restaurat.
A l'interior s'hi venera la famosa majestat de Beget: imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l'altar major. El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del s. XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, l'església és la seva única referència. De nau única, absis amb arcuacions llombardes i finestral, porta decorada amb dos arcs en gradació i columnes; i torre campanar de 22 metres d'alçada, amb base quadrada i de quatre pisos. 
Beget però, té un encant especial envoltat boscos i rius que donen el poble vitalitat i energia. Si decidiu vistar el poble a l'estiu, us recomanem que passeu per Les Gorgues de Beget, tres grans basses situades a les afores del poble, perfectes per passar un divertit dia de bany. A Beget podreu disfrutar de la tranquil·litat i la natura d'aquest petit poble enmig de l'Alta Garrotxa.